Poesia èpica i bisons sexys

Ja fa dies que no escric però és que mira, vaig tant estressat perquè faig tantes coses... que si direcció que si música i moviment, que si danses africanes, que si solfeig, que si òperes... i estudio tant i tant i toco tants instruments... que si el piano, que si la guitarra, que si l'acordió que si el gamelan, que si la mbira, que si el nyuquinyuqui... i tinc tanta vida social i tanta gent amb qui fer cafès i cerveses... que si l'Estel·la, que si la Paz, que si la Leena, que si el Kimo, que si la Laura, que si l'altra Laura... Que en fi, no hi ha manera que em posi a escriure com Déu Nostre Senyor que al Cel sigui mana!

Ara de veritat (no toco el nyuquinyuqui), que em feia molta mandra escriure perquè estic molt mandrós i no sé quina part de la meva vida superguai compartir amb els meus lectors. Però ja s'ha acabat la mandra i ara us explicaré què he fet aquest cap de setmana, que ha sigut molt diver: un miniviatge per Karelia.

Karelia és la terra on tenen lloc totes les aventures que narra el Kalevala, que és un conte èpic molt i molt gruixut, sense dibuixos i escrit en finès antic en versos octosíl·labs, decasíl·labs i troposíl·labs, i que explica els orígens de les coses a Finlàndia. La qüestió és que com fa suar només de veure'l, ningú se'l llegeix i per això els elfs van tant perduts pel món, que no saben ni d'on venen... Karelia queda cap a la dreta del mapa, tocant amb la frontera russa i és molt i molt maco i preciós. Les fotos ja estan penjades a l'album.

Aquesta vegada el cotxe que ens ha tocat ha estat un Toyota Yaris vermell, amb menys botonets per merdejar que el Volvo de Turku però igual de quinqui. Divendres vam anar fins a Imatra, a la vora del llac Saima, el més gran de Finlàndia. L'alberg on vam fer nit era més que un alberg, la casa dels PiniPon. I no només ho dic jo, eh! Que fins i tot la Paz que és petitona i veu el món des d'un altre punt de vista -ni millor ni pitjor: diferent i menys elevat- va dir que l'habitació era molt però que molt petita.


La part diver és que tot estava ple de neu i el llac era una pista de patinatge, d'esquí, de pesca i de trineus. La Paz, que tot i ser petitona té molts contactes per aquestes terres perquè és molt enrollada, va aconseguir entrades gratis per anar a veure un concert d'un grup de rock progressiu que es diu Husband i que fa versions de Pekka Pohjola, que era un músic molt famós que va morir l'any passat, en pau descansi. Gerard, haguéssis flipat! El segon començant per la dreta sembla el dolent d'Operación Triunfo, oi?


Dissabte vam seguir cap al nord entre llacs gelats, carreteres blanques i senyals de ceda el paso al reno, parant de tant en tant per fer cafès, riuets, cigarros i cagarros. En una d'aquestes parades, per aquelles casualitats, vam veure una desfilada de moda al castell de Savonlinna. Que dius, aquí a Finlàndia les models aniràn vestidetes amb pells d'ós polar i gorros de Gore-Tex, no? Doncs no, perquè la primavera ja ha arribat, i encara que estem a -12ºC, les models han de somriure i fer veure que encara se senten els dits dels peus mentre dónen la volta al castell amb la pell lila, samarretetes de flors i faldilletes de mira'mlamatriu. Són ben bojos aquests elfs... A la nit vam dormir a un alberg de Joensu, que molava molt i només tenia un inquilí que mirava la tele, bebia cervesa i deia perkele! (mecagonlaputa!) quan la del temps pronosticava més neu. Per acabar l'aventura kareliana, diumenge vam anar a Kuopio a veure una amiga de l'Estel·la que es diu Agne i que és molt maca i molt simpàtica. Després de dinar vam anar a veure el llac gelat i vam fer un cafè en un vaixell amarrat al port, tope bucòlic.

En definitiva, que ha anat molt bé això de marxar uns dies, respirar aire fresc, veure nous paisatges i nous animals com aquests:


Jo crec que són vaques amb jaqueta d'hivern, la Paz diu que són bisons i l'Estel·la diu que són sexys. S'accepten apostes!

Salut!