Aquesta setmana he fet unes minivacances amb la Lau, que és una amiga argentina que fa sis anys que viu a Finlandia i que és la coordinadora del Festival Cinemaissí de cine llatinoamericà de Hèlsinki. Billnäs és el destí on hem passat tres dies de relax i el poble on la Lau comparteix un apartament amb uns amics seus molt apanyats. El nom en finès de l'indret en qüestió és Pinjainen però com la majoria de la població d'aquesta zona de Finlandia és suecoparlant es coneix millor per Billnäs, un racó de món a 100 Km de Helsinki rodejat de boscos, llacs, rius, aiguamolls, ocellets de totes les mides i colors i mosquits morts de gana per no haver picat res en tot l'hivern.
La veritat és que mentre al sud d'europa la gent treballa i fa exàmens i va més de cul que San Patrás (Saint To Back), nosaltres hem fet el que les jubilades fan quan se'n van amb les amigues a passar el cap de setmana al poble: descansar, fer un passeig, descansar, fer un altre passeig, fumar porros, descansar, etc. Si mai sortiu de finde amb les vostres amigues jubilades recordeu aquest ordre: fer un passeig-descansar-fumar porros-descansar; perquè si no el seguiu podeu morir en una de les vostres passejades. A mi m'han explicat que una vegada una gent es va fumar un porro d'un veí molt hippie i que per animar-se del pet van decidir agafar les bicicletes i pedalejar vint quilòmetres per visitar el poble on es van inventar les tisores Fiskars amb el mànec de plàstic taronja. Es veu que a mig camí els sortien els pulmons per la boca i cada cinc minuts havien de parar a causa dels atacs de riure. I que quan van arribar al destí el museu de les tisores famoses, que aquell any cumplien 40 anys amb 900 milions de tisores vengudes, estava tancat i es van estirar a la gespa i es van quedar adormits. I quan es van despertar tot just començava a ploure i estaven tant empanats que van haver de tancar-se en un bar a veure cafès i menjar xocolata per poder tornar a la realitat i esperar que tornés a sortir el sol. I que per tornar a casa van veure els paisatges més impresionants que mai havien vist. I que van suar la gota gorda (sweat the fat drop) i que la sang els circulava encara més ràpid que abans i les relíquies de porro que quedaven pel seu sistema circulatori van tornar a fer el seu efecte i que quan van arribar a casa encara estaven més fumats i tot el que els passava pel cap eren paranòies de gent perduda al bosc morta al fons d'un aiguamoll a causa de les picades dels mosquits billnesos. El pitjor que ja no recordaven si les tisores fiskars tenien el mànec taronja o vermell. O potser no eren tisores el que els finosuecs s'havien inventat? I diuen que passada una setmana encara els feien mal les cames i el cul i tot, imagia't! A mi m'ho han explicat així.
El veí hippie de la Lau, el Johannes és un home dels boscos que treballava al festival autogestionat Faces que se celebra cada any a una fàbrica abandonada de Billäs. I dic treballava perquè l'especulació immobiliària ha arribat fins i tot a les terres verges dels elfs i l'organització de l'event ara compta a càrrec d'un cacic de merda que ha comprat tota la fàbrica i ha decidit que ja n'hi ha prou d'autogestió i que algú ha de manar i posar ordre en un dels festivals etnohippiemusicoculturals més famosos del sud de Finlandia.
I parlant d'autogestió, ja s'ha obert el nou Sosiaalikeskus Satama de Heslinki i aquesta setmana s'està celebrant el festival LadyFest09, dedicat a les dones grans, petites, mitjanes bollos, heteros, trans, feministes, anarquistes, punks... amb cine, taules de treball, activitats, tallers i concerts. Ahir vaig anar a un parell de workshops (botigatreballs) i vaig aprendre els primers passos per ser disc jockey (disc cavaller) de la mà de les Dj's Anna C & Scratch. Tota una experiència bipolar això d'escoltar dues músiques alhora i intentar casar-les, un puntazo.
Per avui res més, d'aquí just una setmana marxo de Hèlsinki i ja va sent hora de posar punt i final a aquest blog. Alguna proposta de tancament? Una apagada general? Una okupació? Algun tema que als lectors els interessi llegir? Un altre test de fidelitat? Un porro a la vostra salut? Un taller de meditació popular? Mentre penseu escolteu el tema "Blackbird" de la llista de reproducció. És la cançoneta que anava cantat per dintre i per fora el noi fumat de la bicicleta de Billnäs durant el seu "viatge". Un missatge del cel que potser us inspira.
Salut!
La veritat és que mentre al sud d'europa la gent treballa i fa exàmens i va més de cul que San Patrás (Saint To Back), nosaltres hem fet el que les jubilades fan quan se'n van amb les amigues a passar el cap de setmana al poble: descansar, fer un passeig, descansar, fer un altre passeig, fumar porros, descansar, etc. Si mai sortiu de finde amb les vostres amigues jubilades recordeu aquest ordre: fer un passeig-descansar-fumar porros-descansar; perquè si no el seguiu podeu morir en una de les vostres passejades. A mi m'han explicat que una vegada una gent es va fumar un porro d'un veí molt hippie i que per animar-se del pet van decidir agafar les bicicletes i pedalejar vint quilòmetres per visitar el poble on es van inventar les tisores Fiskars amb el mànec de plàstic taronja. Es veu que a mig camí els sortien els pulmons per la boca i cada cinc minuts havien de parar a causa dels atacs de riure. I que quan van arribar al destí el museu de les tisores famoses, que aquell any cumplien 40 anys amb 900 milions de tisores vengudes, estava tancat i es van estirar a la gespa i es van quedar adormits. I quan es van despertar tot just començava a ploure i estaven tant empanats que van haver de tancar-se en un bar a veure cafès i menjar xocolata per poder tornar a la realitat i esperar que tornés a sortir el sol. I que per tornar a casa van veure els paisatges més impresionants que mai havien vist. I que van suar la gota gorda (sweat the fat drop) i que la sang els circulava encara més ràpid que abans i les relíquies de porro que quedaven pel seu sistema circulatori van tornar a fer el seu efecte i que quan van arribar a casa encara estaven més fumats i tot el que els passava pel cap eren paranòies de gent perduda al bosc morta al fons d'un aiguamoll a causa de les picades dels mosquits billnesos. El pitjor que ja no recordaven si les tisores fiskars tenien el mànec taronja o vermell. O potser no eren tisores el que els finosuecs s'havien inventat? I diuen que passada una setmana encara els feien mal les cames i el cul i tot, imagia't! A mi m'ho han explicat així.
El veí hippie de la Lau, el Johannes és un home dels boscos que treballava al festival autogestionat Faces que se celebra cada any a una fàbrica abandonada de Billäs. I dic treballava perquè l'especulació immobiliària ha arribat fins i tot a les terres verges dels elfs i l'organització de l'event ara compta a càrrec d'un cacic de merda que ha comprat tota la fàbrica i ha decidit que ja n'hi ha prou d'autogestió i que algú ha de manar i posar ordre en un dels festivals etnohippiemusicoculturals més famosos del sud de Finlandia.
I parlant d'autogestió, ja s'ha obert el nou Sosiaalikeskus Satama de Heslinki i aquesta setmana s'està celebrant el festival LadyFest09, dedicat a les dones grans, petites, mitjanes bollos, heteros, trans, feministes, anarquistes, punks... amb cine, taules de treball, activitats, tallers i concerts. Ahir vaig anar a un parell de workshops (botigatreballs) i vaig aprendre els primers passos per ser disc jockey (disc cavaller) de la mà de les Dj's Anna C & Scratch. Tota una experiència bipolar això d'escoltar dues músiques alhora i intentar casar-les, un puntazo.
Per avui res més, d'aquí just una setmana marxo de Hèlsinki i ja va sent hora de posar punt i final a aquest blog. Alguna proposta de tancament? Una apagada general? Una okupació? Algun tema que als lectors els interessi llegir? Un altre test de fidelitat? Un porro a la vostra salut? Un taller de meditació popular? Mentre penseu escolteu el tema "Blackbird" de la llista de reproducció. És la cançoneta que anava cantat per dintre i per fora el noi fumat de la bicicleta de Billnäs durant el seu "viatge". Un missatge del cel que potser us inspira.
Salut!
0 comentaris:
Publica un comentari